Resum
del capítol 1 dels tres pergamins de Ripoll: Sobresalt a
l'escriptori
Un
matí, a l'any 1033 del segle XXl l'escriptori del monestir de Santa
Maria de Ripoll es respirava un silenci trencat de tant en tant per
un ploma en escriure.
Un
monjo li va dir a un altre a la orella: Hem de reconèixer que
l'Abat Oliba que aquí es treballi de valent.
I
en Benet, un monjo de mitjana edat murmura: ves qui m'ho havia de
dir, que jo faria aquesta tasca.
L'Arnau
que era un expert en miniatures, li va ensenyar a un monjo aquelles,
quan es va adonar que les havien robat... Desesperadament van anar a
buscar a un altre monjo i van intentar assabentar-se'n de qui era el
culpable d'aquell fatal succés...
Resum
del capítol 2 dels tres pergamins de Ripoll: els tres pergamins
robats
Quan es van adonar
que li havien robat els tres pergamins a en Arnau, van sospitar d'un
monjo. En Mateo el seguia i l'espiava i, el monjo en que sospitaven
va dir:-M'aniré a Santiago de Compostela i tiraré aquest ganivet i
ja no ho faré servir mai més i tampoc faré coses dolentes. Però
en Mateo insistia un altre vegada i el noi va veure que estava amb
uns altres monjos... Era com una espècie de ritual...
Resum
Capítol 3 dels tres pergamins de Ripoll: Camacurt, Rodamón
Una
nit en Benet i l'Arnau es van preparar per fer una aventura, es van
vestir bé i sobretot armar-se molt bé. L'Arnau es preguntava si en
Benet era bell per prendre aquella aventura.
A
l'endemà l'Arnau li va costar muntar-se a la mula, però ho va
aconseguir.
Van
seguir el camí a Vic! Durant la petita aventura que van emprendre
pel matí, van decidir parar-se a fer un descans. En Arnau no va
tardar en treure's la roba i es va ficar en un petit riu. En Benet
que es va asseure a un tronc que hi havia allà, però de sobte van
vindre amb cara dolenta, l'Arnau es va donar conte tard i va anar a
defensar a en Benet... Però a en Benet li sonava la cara, era en
<<Camacurt>>, havia fet moltes aventures amb aquell...
LA
DESCRIPCIÓ D'UN COMPANY/A DE 1r D'ESO
El company que aniré
a descriure és molt alegre i bromista però també com tots
s'enfada, a vegades no és molt estudiós però és molt bona
persona, quan vol es porta bé a classe però moltes vegades no es
porta gens bé. Ha repetit curs i aniria ara a segon d'eso. La
primera vegada que ens vam conèixer va ser aquí a l'institut IES
TORRE DEL PALAU. És bastant amic meu encara que ens coneixem nomes
de fa quatre mesos. La primera vegada que ens vam veure va ser aquí
a la classe estudiant.
Un dia vam anar al
parque amb més amics i ens ho vam passar molt bé juntament amb més
amics de la classe. Sempre en la classe ens ho passem molt bé perquè
fa molta gràcia .Té un germà que es diu Alejandro, la seva mare es
diu Maria i el seu pare Jaime. Viu a Terrassa al carrer Adra. Té 13
anys i va néixer a Terrassa el dia cinc d'agost del 2000.
Te el cabell llis i
curt com els d'un hàmster, te els ulls de color marrons clars i
petits. Té un nas bastant gran, i la boca també, les orelles grans
com les d'un elefant i les celles molts grans. Té les espatlles
amples i és bastant alt. És bastant fort i a la vegada primet.
Quasi sempre va amb xandall i moltes poques vegades quan no toca
educació física porta texans. És bastant astut i molt bon
esportista, sempre juga amb nosaltres a futbol i a vegades a basquet.
El seu menjar favorit es el puré de carbassó, la seva beguda
favorita és la coca-cola i el seu esport favorit el futbol. És molt
esportista i quasi sempre ens guanya en les carreres o qualsevol
esport que fem.
LES
CAIGUDES A LA INFANTESA
Introducció:
el meu tema tracta de les meves caigudes a la infantesa ja que van
ser moltes.
Recordo
que un dia estava jugant al pati i sense voler se'm va caure un noi a
sobre meu i em va trencar el braç. La segona ferida va ser quan
també estava jugant a futbol i em va empènyer un noi i em vaig
clavar les ulleres mes dalt de les orelles. La tercera va ser quan
dos anyets, el meu pare em va dir que em vaig quedar colgat del
bressol bocaterrós. La quarta, va ser quan anava a segon i estaven
fent una carrera i em vag caure i em vaig fer molt mal. I per últim
estava caminant tan tranquil·lament pel carrer quan hi havia una
mena de cable sobresortit de la paret i em va travessar la cama.
He
escollit les caigudes perquè és el que més recordo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada